Introducció
La baixa visió és un repte de salut pública i per al desenvolupament mundial, ja que aquesta afecta les oportunitats econòmiques i educatives, redueixen la qualitat de vida i augmenten el risc de mort dels qui tenen aquesta condició. A Colòmbia i sense dades més recents en l'àmbit poblacional, s'estima que 1.143.992 tenen discapacitat visual (1).
La baixa visió pot causar múltiples canvis a la vida de les persones, generant restriccions per a la seva participació, l'exercici dels seus drets, la producció d'ingressos, la presa de decisions, l'accés als espais tecnològics, arquitectònics, entre d'altres(2). En aquest sentit, els serveis integrals de rehabilitació funcional permeten a les persones obtenir un control més gran del seu entorn, la qual cosa comporta més confiança en si mateix, un menor risc de depressió i ansietat i una millor qualitat de vida (3). En aquest marc, la rehabilitació visual es pot veure com una forma d'inversió en capital humà, ja que contribueix al desenvolupament econòmic, social i de la salut; malgrat això, en països en desenvolupament només entre el 10% i el 15% rep rehabilitació (4).
Objectiu
Descriure el procés dut a terme a Colòmbia per visibilitzar la baixa visió com a assumpte prioritari a abordar des de la salut pública i el desenvolupament humà.
Punt de partida
Des de l'any 2011, la Universitat Politècnica de Catalunya i la Universitat Sant Tomàs de Bucaramanga-Colòmbia han realitzat de forma conjunta diverses iniciatives de recerca que han permès desvetllar la situació d'accés a la rehabilitació a Colòmbia. Les principals troballes es mostren a continuació (5–8):
Barreres
Característiques Estructurals
No tots els serveis de rehabilitació inclosos al Sistema General de Seguretat Social en Salut.
Barreres geogràfiques
Centres d'atenció es troben concentrats a sis ciutats del país.
L'atenció està lligada a la xarxa privada.
Recurs Humans
Falles en la identificació de criteris clínics per a la tramesa de les persones amb baixa visió.
Limitada oferta de professionals especialistes
Limitat temps de dedicació a l'atenció
Debilitats en formació despecialistes en baixa visió.
Tecnològiques
Dificultades per a l'adquisició de l'equipament necessari per a l'atenció i la rehabilitació dels pacients
Individuals
Desconeixement de serveis de rehabilitació, negació de condició visual, el temor als estereotips i a la seva identificació com a persones cegues.
Barreres donades per la configuració de societat
Imaginaris negatius que es tenen sobre discapacitat posen barreres al procés d'inclusió social D'acord amb aquests resultats, es va iniciar un procés de treball i de mobilització social al país. Aquests resultats van ser assumits pel Ministeri de Salut del país i es va crear per primer cop un Marc Estratègic per a l'abordatge de la baixa visió a Colòmbia.
Assoliments del treball
Inclusió de la baixa visió i rehabilitació visual al sistema de Salut Colombià
Ampliació de cobertura d'ajuts òptics per a les persones amb baixa visió al sistema de salut.
Creació d'una Xarxa Nacional en Discapacitat Visual
Enfortiment de la política pública de discapacitat i inclusió social.
Desenvolupament d'onze publicacions de caràcter científic sobre baixa visió a Colòmbia.
Disseny d'estratègies d'educació i comunicació que contribueixen a la transformació dels imaginaris que hi ha davant de la discapacitat visual.
Coordinació de cinc trobades nacionals i regionals a Baixa Visió i Rehabilitació Visual amb participació d'OPS, Ministeri de Salut, Ministeri d'Educació, acadèmia, prestadors de serveis i agremiacions d'optometria i oftalmologia.
Enfortiment dels programes acadèmics del país en optometria i oftalmologia per a la formació en baixa visió
Construcció de Guia de pràctica clínica per al diagnòstic, la rehabilitació i el seguiment de persones amb baixa visió que dona suport al procés d'atenció en salut de les persones amb aquesta condició en el marc del sistema de Salut Colombià.
Conclusions
Per poder avançar en el millorament de les condicions de vida de les persones amb baixa visió, és fonamental fundar els processos en un diàleg autèntic entre els actors de l'estat, els investigadors i els actors socials que permeti l'enteniment de les construccions de sentit i dels marcs de referència a partir dels quals pensen i actuen les persones a la seva vida quotidiana. Tenint en compte els èxits, avenços i lliçons apreses, aquest procés es consolida com una bona pràctica per al treball articulat en baixa visió.
Referències
1. Departament Administratiu Nacional d'Estadística. Cens general 2005: Discapacitat, persones amb limitacions permanents. [Internet]. Bogotà: Oficina de publicacions; 2006. Disponible a: https://www.dane.gov.co/files/censo2005/discapacidad.pdf
2. Brody BL, Gamst AC, Williams RA, Smith AR, Lau PW, Dolnak D, et al. Depression, visual acuity, comorbidity, and disability associated with age-related macular degeneration. Ophthalmology. octubre de 2001;108(10):1893-900; discussió 1900-1901.
3. Wilkinson ME, Shahid KS. Low vision rehabilitation: An update. Saudi J Ophthalmol. 2018;32(2):134-8.
4. World Health Organization. Rehabilitació 2030: Una crida a lacció. Nota conceptual. 2017;2.
5. Oviedo Cáceres, MP, Hernández, M, Ruíz R, M. Baixa visió a Colòmbia: una situació invisible per al país. Rev Fac Nac Salut Pública. abril del 2015;33(1):22-30.
6. Hernández Padilla ML, Oviedo-Càceres MP, Ruiz Rodríguez M. Organització i gestió de les empreses per a l'educació mèdica in low vision in Colòmbia. Investig Andina. juliol de 2014;16(29):1100-17.
7. Oviedo Càceres, Maria del Pilar, Hernandez, Martha, Ruiz Rodriguez, Myriam. Capacitat instal·lada de centres d'atenció en baixa visió a colòmbia. Rev Ustasalut Optom.
8. Oviedo-Càceres, MariaDelPilar. Representacions socials de la baixa visió. [Ginebra]: The Graduate Institute Geneva; 2015.